'28J: 'Nena! Les radicals heteros éreu moltes aquest any!'

Article d'Àlex Suàrez, militant del Brot Bord i d'Endavant (OSAN), publicat al periòdic l'Accent (núm. 253):

28J: ‘Nena! Les radicals heteros éreu moltes aquest any!’

El dissabte 29, a les acaballes de la gran manifestació per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex de Barcelona, un company que es dedica a l’espectacle transformista em deia: ‘Nena! Les radicals heteros éreu moltes aquest any! Molt bé!’, es referia, és clar, al bloc de l’Esquerra Independentista. I ens anomenava ‘radicals heteros’ perquè l’amic sap perfectament que la majoria són heteros (i per tant, a les quatre lesbianes i gais ens  inclou en la denominació)  i perquè s’enriu una mica del caràcter insípid del bloc en qüestió. I bé que fa! Sé perfectament que el seu comentari no és destructiu, al contrari, s’alegra de que la part més hetero de la mani,la de l’Esquerra Independentista, hagi crescut tant i ja no sigui aquell grupet de gent que amb prou feines teníem prou mans per agafar la pancarta. I com a bona drag queen no es vol estar també d’afegir a l’anàlisi una bona dosi de sarcasme per evidenciar que tot i ser-ne un munt, seguim sent massa avorrides i discretes.

Jo també estic content. Sobretot perquè s’ha corregit una anomalia que arrossegàvem des de feia dècades. I és la manca d’implicació de l’EI en la jornada reivindicativa del 28J. Però no ens enganyem. És massa aviat per dir que l’EI ha situat la lluita per l’alliberament LGTBI al lloc on ha d’estar: a primera línia. Encara no estem en aquest moment. Però la multitud d’actes i mobilitzacions d’enguany fan que puguem començar a pensar que anem per bon camí.

Al meu entendre, aquesta evolució s’ha donat pel fet que hem estat capaces d’arribar a la conclusió que la lluita per l’alliberament LGTBI ha estat -i encara és- una lluita menystinguda per l’EI. No ens ha der fer vergonya dir-ho (o sí), però aquesta reflexió cal fer-la. Només així serem capaces de tenir clar d’on partim i cap on volem arribar. Les consignes potser les tenim clares però cal omplir-les de contingut.

Fa uns anys, no ho teníem tan clar o millor dit, no ho volíem tenir clar. No gosàvem fer aquesta reflexió i volíem fer veure que ens preocupava ‘el tema’. Però jugar a la confusió per quedar bé no ens servia de gaire. Calia dir sense embuts que no érem capaces d’abordar decididament l’alliberament LGTBI. Potser ho volíem fer però no sabíem com i ens era més fàcil proclamar-ho que treballar-ho realment. Ara la cosa ha canviat. Encara no tenim clar del tot ni el què ni el com però volem començar a avançar. I ho volem fer reconeixent les mancances que tenim. Entre elles la  manca de definició del què i el com.

 Si ens fixem en la majoria de xerrades que s’han fet aquests dies, veurem que tenen títols molt generals; vindrien a ser com una mena de ‘Cursos Nivell Principiants’. És com si pel 8 de març es fessin xerrades del tipus ‘Què és el feminisme?’. Ep! Però no ho desvaloro pas! Vull insistir en la idea que per avançar cal reconèixer les mancances i posar-hi remei. I crec que és precisament el què estem fent. I si cal fer xerrades bàsiques, es fan. Si gairebé no ens sona de res la revolta d’Stonewall, la lluita contra la patologització trans…o encara riem de la ploma del company de feina o no entenem com dues o més noies poden follar sense ‘l’ajuda’ d’un penis…Cal ser humils i acceptar la nostra ignorància per superar-la. Si som militants, hem de voler convertir-nos també en militants per l’alliberament sexual. I es comença pel principi. Fent xerrades formatives bàsiques. Arribant a la conclusió que si no anem  a les manifestacions del 28J és per per por, per rebuig a la ploma, per l’excusa del ‘jo només vaig a manis combatives’ (la típica confusió d’entendre la combativitat com un esclat de la nostra virilitat més cutre, hiperestètica, narcissista i inútil)…en fi, homofòbia pura i dura que tenim interioritzada fins el moll de l’os. Un panorma ben trist que ara hem de canviar radicalment perquè ja estem llestes per deixar de fer el joc a l’heteronorma que ens acapara i aclapara. Anem tard. Però més val tard que mai. I cal fer-ho amb pas ferm i segur. Entenent que l’homofòbia i la transfòbia ens afecten a totes. Als heteros també. També us afecta. No es tracta d’una lluita solidària amb els gais, les lesbianes, les trans…sinó de la nostra lluita. La de tots i totes.

A Palma sembla que ho comencen a entendre. Enguany s’ha fet la primera manifestació per l’alliberament LGTBI que ha aplegat 200 persones convocades per l’Assemblea Antipatriarcal amb el suport de l’Esquerra Independentista, la CGT, entre d’altres. Un èxit de participació amb acció inclosa (una petonada gai-lèsbica davant l’església) que de ben segur farà que l’any que ve es repeteixi i vagi creient any rere any.

On també ho van entenent és a Tarragona, ja que l’aposta per passar de fer l’habitual concentració a provar amb una manifestació els ha sortit bé. Més de 300 persones participaren a la convocatòria de la Comissió Unitària 28J del Camp, també cridada per l’Esquerra Independentista.

Fou molt emocionant sentir pels carrers del barri vell de Tarragona els crits nous, alegres, convençuts i esperançadors de: ‘A Tarragona ens alliberem!’.

A Girona  també ho tenen clar, i allà ja fa anys que ho treballen. Unes 200 persones van sortir al carrer convocades per la Comissió Unitària 28J. La mobilització històrica anava encapçalada per una pancarta reclamant la necessària Llei contra l’Homofòbia i la Transfòbia.

Barcelona també és una de les ciutats on fa anys que ho tenen claríssim. I més aquest any que la manifestació històrica va intentar ser boicotejada per l’empresariat rosa que organitzava el Pride, una desfilada propagandística dels seus negocis que s’aprofiten de l’homofòbia per escurar-nos les butxaques. Però tot i així, la mobilització política i festiva va comptar amb més gent que mai, prop de deu milers de persones vam prendre els carrers convocats per la incansable Comissió Unitària 28J. I on l’Esquerra Independentista va ser un dels blocs més nombrosos.

A València també ho han vist clar després d’anys de dubtes i manca d’atreviment. Aquest any, han passat a l’acció i han comprovat com amb ganes i organització es pot aconseguir fer un nombrós bloc anticapitalista convocat per l’EI de l’Horta, el Brot Bord (recentment sorgit a València) i altres col·lectius de la ciutat que no s’han rendit davant l’oci capitalista i el reformisme integrador i s’han alçat per plantar cara i encendre la revolta sexual.

A Lleida, l’EI i el col·lectiu LGTB local Eagle han tornat a convocar una concentració  tenint clar que només amb tossuderia aconseguiran consolidar una mobilització que esdevindrà aviat una gran manifestació .

A Sitges, gràcies a l’empenta d’Arran han convocat per primer cop una concentració al bell mig del carrer del Pecat.

I més enllà de les mobilitzacions, on també comencen a entendre que la lluita per l’alliberament LGTBI és una lluita important és a Terrassa, Vilassar, Tarragona, Deltebre, Manresa, La Bisbal d’Empordà, Girona, Mislata, Igualada, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Lleida, Vilafranca del Penedès, l’Arboç, Argentona, Tortosa, Sitges, Santa Perpètua de la Mogoda, Badalona, Tàrrega,  Palma, València, Molins…Mai s’havien fet tantes xerrades i actes per l’alliberament LGTBI! I espero que l’any que ve en siguin molts més!

Els col·lectius per l’alliberament LGTBI ja fa anys que estem organitzats i no ens aturem en la nostra lluita per l’alliberament sexual. Però cal que ens hi sumem més moviments, entre ells l’Esquerra Iindependentista, que com he intentat analitzar en aquest article, comença a fer passos encertats.

Però per no entrebancar-nos cal que superem vells obstacles per afrontar amb energia els nous. Cal que les militants que encara sou a l’armari prengueu la decisió de sortir-ne immediatament, cal que ens formem, cal que les militants que no heu participat mai a una manifestació del 28J decidiu amb urgència que us heu de començar a comprometre amb una lluita que us l’heu de fer vostra per ser capaces de defensar-la a les mobilitzacions i a tot arreu…Organitzem-nos i lluitem.  A l’horitzó, com diria la Judy Garland, ens espera l’arc de sant Martí. O el que és el mateix, un món lliure d’homofòbia, lliure de transfòbia i lliure de masclisme. Una societat no patriarcal. Abastim-la!